Breadley: El començament de la fi.

Arribats a aquest punt de la novel·la Humbert i Lolita decideixen fer una aturada del seu viatge, a través de la geografia nord americana, per instal·lar-se en aquesta localitat anomenada Beardley. Gràcies a l’ajut d’un conegut Gaston Godín, professor del departament de francès a l’escola de Breadley, aconsegueix una casa al 14 del carrer Thayer. Una residència que li recorda, a Humbert, la que tenia Charlotte a Ramsdale i de la que no està molt impressionat, però que mentre pogués tenir un lloc on tanca la Lolita ja li anava bé.

De seguida inscriu a la Lo a l’escola de nines de la ciutat, de la que no està gaire convençut després d’una reunió mantinguda amb la directora de la escola, la senyoreta Pratt , que l’informa del funcionament pedagògic de l’escola, un funcionament més empíric, funcional i que deixa els clàssics de banda. El que si li agrada és la localització d’aquesta, situada a l’altra banda del carrer, davant casa seva. Això li procuraria una visió del pati, que a hores d’esbarjo estaria ple de nimfetes de les que poder gaudir. Desgraciadament construïren una balla de taulons que tapà tot l’espectacle.

La preocupació més gran d’Humbert és que cap del veïnats descombregui  la seva relació amb la Lo. També havia d’anar amb compte en la criada i cuinera que havia heretat alquilat la casa, la senyora Holigan, no volia que la Lo estàs a soles amb ella per por a  una possible xerradeta  que poses en perill la seva relació.

Gaston Godín ajuda amb l’adaptació  d’Humbert a Breadley i li fa veure la seva fixació amb els nens del veïnat dels que tenia un àlbum en fotos. Humbert no sent cap predilecció per aquest personatge, el troba mediocre i una mica estúpit.

La relació d’Humbert i Lolita torna més tensa. Malgrat Humbert li segueix fent petits regals la Lo vol més diners i ella comença a demanar-los abans de tenir relacions sexuals. L’Humbert tot preocupat, de tan en tan, irromp a l’habitació de la Lo per llevar-li els estalvis, per por que els utilitzi per fugir. L’ansietat comença a fer el seu afecta damunt Humbert que té problemes per controlar la Dolores, ja que ella vol tenir contacte amb altres nois i noies de la seva edat però ell no si oposa sempre que hi sigui present, aquesta reacció de l’Humbert fa enfadar la Lo. Les amigues de la Lo no son del grat de l’Humbert algunes son possibles nimfetes però altres no. Intenta mantenir una conversa amb la Mona, amiga de la Lo, per investigar si la Lo té cap novii però ella sembla més interessada amb l’Humbert que de lo que la Lo faci o deixi de fer.

Un dia la directora Pratt fa cridar l’Humbert per fer-li sabre que la Lo té un problema de maduració sexual i en conseqüència problemes disciplinaris. Aquest anàlisis de la Lo molesta l’Humbert. La directora li recomana que la Lo s’ha de relacionar amb nois i que l’hauria de permetre participar a l’obra de teatre de l’escola. Després d’aquesta cita amb la Pratt, l’Humbert fa una visita a la sala d’estudis on la Lo està llegint juntament amb una altre noia, assegut devora la Lolita i darrera l’altre noia li paga 65 centaus per què el masturbi.

Humbert permet fer una festa a Lolita amb tots els seus amics, dels que no es cent gents impressionada, això fa sentir-se millor a Humbert que li segueix fent regals, com ara una raqueta, una bicicle i un llibre d’art per el que no mostra cap interès.

La Lolita comença a treballar a l’obra de l’escola que té com a títol Els caçadors encantats, la Dolores demana a l’Humbert si el nom de l’obra es el mateix del motel on ell la va violar per primer cop. Uns dies més tard el professor de piano de la Lo truca l’Humbert per fer-li sabre que la Lolita no ha anat a classe. Ella es defensa explicant que ha estat assajant l’obra i la seva amiga Mona corrobora la història, però l’Humbert creu que estan mentint. La Lo i l’Humbert discuteixen acaloradament, un veïnat truca la porta per sabre que està passant i la Lo aprofita per fugir. L’Humbert va darrera ella. Finalment la troba a una cabina de telèfon. Lolita li diu que vol partir d’aquell lloc, però que ella triarà el destí. L’Humbert està d’acord, dies després deixen Breadley.

Bibliografia

 Vladimir Nabokov.(1955[1995]) Lolita . Barcelona: Proa

LAS ADAPTACIONES CINEMATOGRÁFICAS DE "LOLITA" DE VLADIMIR NABOKOV.

La novela de Vladimir Navokov “Lolita” fue adaptada en dos versiones cinematográficas, dirigidas, en un primer momento, por el gran director Stanley Kubrick en el año 1962, y en un segunda versión dirigida por Adrian Line en 1997.

Siendo las dos de carácter polémico, sobre todo la primera película, debido al tema que se trató, llegaría a escandalizar más que la publicación de la novela en 1955 en París.

Se pueden apreciar en ambas versiones diferencias y similitudes.

La primera película realizada en 1962, fue dirigida por Stanley Kubrick, este gran director nació un 26 de julio de 1928, en el barrio neoyorquino de Bronx, en el seno de una familia judía norteamericana, su padre médico, heredó su afición por el ajedrez y la fotografía que conjuntamente con la música y la literatura fueron los cimientos de du gran parte de su filmoteca.

Descubrió los grandes del cine y su pasión por el consumo del celuloide en la Cinemateca del museo de arte moderno de Nueva York. Se nutrió de las obras de Pudosvkinki, Eisentein y Stanislawski.

A demás de “Lolita” hay que destacar otras grandes películas: “Atraco perfecto”, “ 2001:” Odisea en el espacio”, “La Chaqueta metálica”, “El resplandor”, “Espartaco”, “La naranja metálica”, “Eyes Wide Shut”. Todas ellas llevarán marcada la fuerte personalidad de Kubrick, autoexigente ,afán de querer controlar hasta el mínimo detalle, incorporando sus intereses intelectuales, reflexiones sobre el hombre y su lucha constante con su entorno ya sea físico, social, psicológico o metafísico.

Los actores principales de “Lolita” de Kubrick va a cargo de Jame Mason, Sue Lyon, Shelley Winters, Peter Seller.
El guión fue escrito por el propio Nabokov, más tarde fue reescrita y estudiada escena por escena por el productor de la película James B.Jarris y Kubrick.

El argumento de la película empieza con el profesor Humber Humber asesinando al guionista televisivo Clare Guilty, los motivos que le llevan a cometer este asesinato se remontan a cuatro años atrás, cuando Humbert alquila una habitación en la casa de Charlotte Haze. Obsesionado por su hija adolescente Lolita, Humbert no duda en instalarse en la casa y acceder a casarse con Charlotte, ésta descubre sus intenciones y muere en un accidente, Humbert se convierte en padrastro y amante de lolita, en este momento viajaran por todo el país, debido a sus celos y la obsesión de que le siguen. Al final Lolita huye con un hombre, cuando se encuentra ingresada en un hospital, Humbert no la vuelva a ver pasado un tiempo, cuando ella se ha casado con un joven y esta embarazada, es el momento que le confirma su relación Guilty. Va en su búsqueda y lo asesina y en un rótulo final indica que Humbert muere en la cárcel de un paro cardiaco, mientras esperaba ser juzgado.

Kubrick se le planteó toda una serie de problemas de censura a causa de la escandalosa relación mantenida entre una niña y su padrastro, ante esto Kubrick era consciente de las dificultades que la visualización de estos hechos plantearía ante la censura. Su gran diferencia fue la edad de Lolita que en la novela aparece descrita como una niña de corta edad, mientras Sue Lyon, es una adolescente de catorce años que aparenta más edad.

Adrian Lyne, nacido en Inglaterra un 4 de marzo de 1941, fue otro gran director que se atrevió hacer otra adaptación de la gran novela de Nabokov, esta vez dirigida en el año 1997, cuyo reparto fue a cargo de Jeremy Irons: Humbert Humbert; Melanie Griffith : Charlotte Haze y Dominique Swain : Lolita.

Este director Inglés cuya filmografía es bastante peculiar por los temas que trata, siempre relacionados con el sexo, violencia. Fue muy arriesgado, el querer filmar Lolita, ya que la versión de Kubrick fue un gran éxito. La parte ventajosa, fue que su versión la realizó casi cuarenta años después de la de Kubrick, lo que le permitió ser más explícito en sus imágenes y en sus contenidos, dando lugar toda esa carga erótica que le falta a la película de Lolita de Kubrick.

Otra Diferencia que encontramos, en los dos películas, la de Kubrick desarrolla tres géneros a la vez el drama, la comedia y romance, mientras la Adrian Lyne resalta el tono dramático y perverso de la historia, dejando de lado el humor.

En cuanto sus personajes muestran claras diferencias entre una película y otra, el caso de Lolita de Kubrick es lejana, nunca apasionada, poco sensual, en cambio Adrian Lyne nos presenta a una Lolita provocadora, pasional, perverso.

El actor Jame Mason hace una brillante interpretación del personaje de Humbert aunque no percibimos tan fácilmente el carácter atormentado y enfermizo como el Humbert de Lyne interpretado por Jeremy Irons, éste le da un aire más romántico y patético.

Kubrick destaca y le da más protagonismo al personaje de Quilty, interpretado por Peter Sellers a quien era el único que se le permitía improvisar toda su actuación. Era laborioso y meticuloso en su preparación. En la película vemos diferentes actuaciones, interpretando diferentes roles, este personaje puede ser interpretado como el exponente de los obstáculos que la sociedad pone en el camino a Humbert. En cambio el personaje de Quilty en la película de Lyne no tiene tanto protagonismo, destacándolo más al final de la película.

La primera versión de Lolita presenta una clara diferencia respecto al la segunda, introduce bastantes registros de humor, tales como, la escena del ataque de nervios en el hospital, cuando Humbert le pinta las uñas de los pies, o el momento de la cama plegable.

En cuanto al ambiente la película de Adrian Lyne es más romántica, la hace bella.

En definitiva el núcleo de comparación de las Lolitas, es el desarrollo de un lenguaje del deseo, que se manifiesta tanto en el lenguaje literario como el visual. Partiendo de esa base, las adaptaciones cinematográficas intentaros expresar ese lenguaje a través de las imágenes, la puesta escena y toda una serie de códigos. Aunque fue de enorme complejidad poder manifestar le lenguaje poético d Nabokok. Es una historia puramente estética, destacando la inmoralidad de la historia, crea una ruptura entre la ética y la estética, característica del arte moderno, en definitiva lo bueno ya no tiene porque ir asociado a lo bello, estableciendo entre ambos una independencia.

Lolita creó una nueva visión de ver America, “la de las carreteras y moteles”, además surgió un nuevo icono o prototipo de mujer, dando lugar al nacimientos de diferentes personajes en otras películas, es decir “otras Lolitas”, claros ejemplos como “Beautiful Girls” (Natalia Portman), en los años sesenta nos encontramos a una Jodie Foster de 14 años de Edad, con la película “Taxi Driver” o a Jane March en la película “El Amante.


BIBLIOGRAFÍA.

Película “Lolita” Año 1962, Reino Unido, Stanley Kubrick.

Película “Lolita” Año 1997, EEUU, Adrian Lyne.

“Historia Del Cine”, “teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión”, José Luis Sánchez Noriega, Alianza Editorial.

“Stanley Kubrick”, de Esteva Riambau, Ediciones Cátedra, S.A., 1990, Madrid

“Lolita” Vladimir Navokov, Título de la edición original : Lolita, cedida por ediciones Grijalbo, S.A., Círculo de Lectores, S.A. Valencia.

Relacions personals i familiars de Lolita

Relacions personals i familiars de Lolita.

Tenim poques  referències, pareix que la Lolita de Nobokov, sorgeix del no res, no te padrins, oncles, cosins, no te vells amics del seus pares, i per allunyar-la encara més, la canvia de ciutat, i tampoc els dos anys que viu a Ramsdale participa de vida social o de lligams afectius. A Humbert no l’hi interessa enfonsar-se en els sentiments  de Lolita. De la seva persona dona arguments espai- temporals, culturals, analepsis externes, per justificar-se i guanyar el favor dels que l’escolten, però poc l’importen els pensaments o els sentiments de Lolita, a la que descriu com una persona desarrelada i manipulable.

Solament per petites pinzellades que ens envia Nabokov podem deduir, que la infantesa de la nena es veié marcada per la mort de son pare i d’un germà petit. La mancança de figura paterna en la que els infants busquen protecció, segurament fa possible el desencadenant de la història. La relació distant i poc comprensiva amb una mare, egoista i superficial incapaç d’aprofundir en el problema psicològic de la filla, unit amb la incapacitat de ambdues en verbalitzar-ho, fou el marc decisiu per forjar la seva rebeldia.

Aquesta enyorança de la figura paterna, crea en Lolita una dependència de Humbert que s’accentua amb la incomunicació amb altres lligams familiars i afectius que aprofita la mentalitat privilegiada i sàdica de Humbert, anul·lant la personalitat d’una nina que amb una indefensió total i per la seva joventut es incapaç de rebel·lar-se.

Les relacions efectives amb altres infants, pareixen escasses, cosa que es dedueix del temps que passa  sola a casa quan la coneix Humbert i l’intent d’implicar-lo en els seus jocs, “ . .que t’hi jugues que no la tornes a encertar...” . Encara que fa menció a les amigues de tenda del campament Q de l’any anterior, Grace Angel, Rose Carmine, Agnes Sheridan, i altres, relatant jocs i diversions no molt propicies d’infants, tampoc pareix que  les mantingui en el temps, era un infant.  

La història sí parla de les confidències que l’hi fa Mona, de la relació compartida que te amb un mariner i de l’enveja que l’hi suscita la seva amiga Avis abraçant el seu pare, constatant la necessitat d’efecte paternal, Lolita només volia ser una nena normal.

La perversió d’Humbert, la por que infringeix a la seva presa, i el desplaçament constant i deliberat de la parella, fa que Lolita no arribi a tenir amistats, parla de les partides de tenis, de Òpal, Linda, i d’alguns amics  del centre d’art dramàtic, superficials tots, ja que el seu raptor s’apressava a rompre els lligams afectius abans que foren consistents perquè no tingues a on anar. Evitava en les parades dels viatges que es relaciones mínimament amb adolescents de la seva edat. La vigilava i l’espantava perquè guardes el seu secret, oferint-l’hi diners que després no l’hi donava havent accedir als seus desitjos sexuals a canvi de una retrobada amb la seva infantesa, amb les llamineries, (era una nena) regals, o amb la promesa de una trucada a la mare.

La Srta. Comorant de l’escola diu d’ella: “..control emocional excepcional, o no gens..”, segurament notava un cert inestabilitat psíquica en la nena que al no ser professional en psicologia i veient un pare aparentment preocupat pel seguiment de la filla, no sabé interpretar.

Molt crítics, veuen una Lolita corrupta  i superficial (Lionel Trilling), altres que la novel·la és una grandiosa història d’amor, o també que és ella la que sedueix Humbert, però per favor, de que parlem?, suposant que fos així, només tenia dotze anys.

Aquests raonaments perfectament orquestrats, son el resultat previstos per un encantador de serpents, amb raonaments quasi filosòfics i una seducció verbal, exquisida que fan que el lector oblidi del monstre i els seus actes, passant part de culpa a una nena malcriada, però immadura a la que roba la infantesa i la llibertat de decidir. Humbert desitjava detenir el temps, retenint Lolita, que no creixes i que continues nimfeta, però ella volia ser una nina normal amb una família normal.

La infermera Mary Lore, segurament fou la persona que més va comprendre Lolita, no deixant apropar-se el pervertit, entengué el secret de la presonera, fins que trobà l’oportunitat d’escapar-se amb Claire Quilty, aferrant-se a ell com a taula de salvació, però del que rebutja la relació que l’hi ofereix per buscar una nova vida, en la que el narrador,  amb una prolepsi externa refereix molt de passada.

En la vida real, és mol complicat que una persona que viu de petita una violació, un rapte, amb la indefensió mes completa, destruïda físicament i psicològicament, s’ensurti i superi les pors i els malsons, però pareix que Nabokov, s’apiada d’ella i l’hi concedeix la redempció, l’hi dona la capacitat de l’oblit i quasi del perdó, sap el que és estimar i ser estimada per Dick Schiller, i la possibilitat tristament frustrada a darrera hora de formar una família.

Bibliografia:

NABOKOV, V. (1987-1955) Lolita. Barcelona: Edicions 62.

AZAR, Nafisi. (2008) Leer “Lolita” en Teheran. Barcelona: Aleph Editores.

es.wikipedia.org/wiki/Vladimir_Nabokov. [consulta:18 Gener 2012]

 

  

Espais de Lolita.

Europa, infantesa i joventut.

Com ha estat habitual en tota la història d’ Europa, a la primera meitat del segle XX , tot i viure un moment de creixement industrial i econòmic, alhora pateix una situació bastant inestable, principalment causada per una sèrie de conflictes polítics i territorials. En acabar la guerra de 1914 tampoc varen quedar resolts. En realitat, a Versalles al 1919, més que un tractat de pau, podríem dir que només es va signar un armistici, ja que les hostilitats varen quedar aturades però no resoltes, i inevitablement vint anys més tard començava la Segona Guerra Mundial.

De totes maneres, de la crisi econòmica i social creada per la guerra, en va sorgir la voluntat dels europeus de reconstruir les seves vides, tornant a posar en funcionament les activitats industrials, comercials, socials, acadèmiques i culturals.

En les arts, destacaven les Avantguardes, que son els moviments artístics i literaris que des de primers de segle, sorgeixen amb força trencant amb els conceptes clàssics d’entendre l’art. Dins aquest moviment s’aniran succeint diferents tendències, com el Futurisme, l’ Expressionisme, el Cubisme, el Dadaisme o el Surrealisme.

Tant l’autor com el protagonista de la novel·la, van neixer a l’Europa de principis del segle XX. Nabokov a Sant Petersburg al 1899, al sí d’una família de la aristocràcia russa i criat dins un ambient culte i refinat. Al esclatar la Revolució d’Octubre de 1919 i la conseqüent caiguda del règim tsarista, va haver d’emigrar a Anglaterra on va estudiar a la Universitat de Cambridge, Zoologia i Literatura russa i francesa. Posteriorment, a l’any 1922 es traslladà a Berlín, on va conèixer a na Vera Evsevna i es van casar a l’any 1925. Després de viure uns anys a París, al 1940 al esclatar la Segona Guerra Mundial, va haver de fugir als Estats Units.

H. Humbert neix a París al 1910, en una família burgesa, cosmopolita i culta, instal·lada a la Riviera francesa (Probablement al principat de Mónaco), que li dona una educació privilegiada en aquells anys tant difícils que vivia Europa i especialment França

Igual que Nabokov, H.Humbert rep la seva formació acadèmica a Londres i també a París, on tant l’un com l’altre hi varen dur una vida professional semblant, exercint la docència, fent col·laboracions amb premsa, escrivint o fent traduccions. I amb aquestes feines no els era possible mantenir el nivell de vida en el qual s’havien educat.

Etapa americana; viatjant per els Estats Units.

Els anys quaranta als Estats Units, tot i no haver patit la guerra en territori propi i no sofrir les conseqüències de la destrucció de les seves ciutats, també varen ser anys de crisi i penúries per gran part de la població. Però, la societat nord americana tenia el seu propi estil de vida i fidel al seu sistema capitalista, donaba oportunitats a qualsevol emprenedor amb ganes de prosperar. Cercant aquest futur millor, gran quantitat d’europeus que fugien de la guerra s’hi varen instal·lar. Entre ells hi havia intel·lectuals, escriptors i artistes, enriquint així el seu patrimoni artístic i cultural, i passant a ser també capdavanter en innovació artística i literària.

Al guanyar la guerra, els nord americans eren ben conscients del seu poder industrial, comercial i sobre tot polític, deixant-los com a la màxima potència mundial i tenint com a únic i gran enemic l’expansió comunista internacional. Començava la guerra freda.

Nabokov i la seva esposa Vera, a l’any 1940 fugint de la guerra, arriben a Nova York. Entre d’altres feines, va ser professor a la universitat per a dones Wellesley Collage (Massachussetts), a Cambridge, a Harvard i a la Universitat de Cornell a Ithaca (Nova York), on hi va viure durant l’època que escrivia Lolita.

H. Humbert quant arriba Amèrica també a l’any 1940, s’instal·la a Nova York, i després dels anys on va ingressat al sanatori, de l’expedició a l’Àrtic i la tornada al sanatori, a l’any 1947 s’estableix a “Ramsdale” on comença la seva relació obsessiva amb Lolita. Tot el que passa fins a la fugida del campament “Q”, després de la mort de Charlotte, està dins el mateix territori (Nova Anglaterra) on també hi viu uns anys l’autor.( Nova York, Conneticut, Massachussetts...)

Una certa estabilitat professional i econòmica, permet a Nabokov dur a terme la seva gran afició, els Lepidòpters i aprofitant els estius, comença a fer una sèrie de viatges per tot el país.

Amb tren o per carretera, amb el seu Oldsmobil, es dirigeix principalment als parcs nacionals, on com a bon excursionista que és, fa grans caminades i es dedica a caçar i col·leccionar papallones.

Igual que en els seus anys per Europa, Nabokov a l’hora de dissenyar els viatges que duran a terme Humbert i Lolita, també s’aprofita del seus coneixements del territori. Podríem dir que molts dels llocs no reals, que ens descriu Humbert o els diferents paratges que visiten al llarg dels dos viatges, estan inspirats en llocs reals on l’autor hi havia estat o passat alguna temporada caçant Lepidòpters.

Per exemple: A l’estiu 1941 amb el seu Oldsmobil, va travessar tot el país, de l’estat de Nova York a Palo Alto (California), i al 1953, ja fent els darrers tocs a la novel·la, torna a anar a Arizona, a les Muntanyes Chiricahua (Cada nit descansaven en diferents hotels de carretera). Aquests dos recorreguts coincideixen amb molts dels llocs descrits en el relat del primer viatge de n’Humbert i Lolita.

I en canvi en el segon que fan sortint de “Breadsley” i que en aquest cas el tria na Lolita, també coincideix amb part del recorregut i de les zones que Nabokov va visitar als estius dels anys 1943, 1949,1951 i 1952, al viatjar als Parcs Nacionals del interior i nord del país com: Salt Lake City (Utah), les Muntanyes Rocoses (Montana), o al Parc Nacional Grand Teton (Wyoming).

En conclusió, crec que Nabokov escriu una novel·la absolutament contemporània, i que per crear el personatge protagonista de la novel·la, utilitza part de les seves experiències viscudes tant a l’Europa d’entre guerres, com als Estats Units de postguerra. Evidentment no a nivell personal, però si que hi ha paral·lelismes en quant a la classe social, a l’educació acadèmica i especialment als espais geogràfics per on es desenvolupa l’obra.

Bibliografia.

Nabokov V. (1995). Lolita. Barcelona: la butxaca, Edicions 62, s.a. (e.o.:1955)

Zimmer D.E. Lolita USA.”A geographical scrutiny of Vladimir Nabokov’s novel Lolita” (1955/1958) [en xarxa] www.dezimmer.net/LolitaUSA/LoUspre.htm

Proffer E. “Biografia ilustrada” (Ann Arbor: Ardis Editores1991) [en xarxa] www.libraries.psu.edu/nabokov/zembla.htm

Edmunds J. ”Nabokronology; Europe 1919-1939. America 1940-1960” [en xarxa] www.libraries.psu.edu/nabokov/zembla.htm

Zimmer D.E. “Homes & Haunts” [enxarxa] www.libraries.psu.edu/nabokov/zembla.htm

Viatges de Nabokov 1941-1953

Viatges de Humbert i Lolita