Tenim poques
referències, pareix que la Lolita de Nobokov, sorgeix del no res, no te
padrins, oncles, cosins, no te vells amics del seus pares, i per allunyar-la
encara més, la canvia de ciutat, i tampoc els dos anys que viu a Ramsdale
participa de vida social o de lligams afectius. A Humbert no l’hi interessa
enfonsar-se en els sentiments de Lolita.
De la seva persona dona arguments espai- temporals, culturals, analepsis
externes, per justificar-se i guanyar el favor dels que l’escolten, però poc l’importen
els pensaments o els sentiments de Lolita, a la que descriu com una persona
desarrelada i manipulable.
Solament per
petites pinzellades que ens envia Nabokov podem deduir, que la infantesa de la
nena es veié marcada per la mort de son pare i d’un germà petit. La mancança de
figura paterna en la que els infants busquen protecció, segurament fa possible
el desencadenant de la història. La relació distant i poc comprensiva amb una mare,
egoista i superficial incapaç d’aprofundir en el problema psicològic de la
filla, unit amb la incapacitat de ambdues en verbalitzar-ho, fou el marc
decisiu per forjar la seva rebeldia.
Aquesta enyorança
de la figura paterna, crea en Lolita una dependència de Humbert que s’accentua
amb la incomunicació amb altres lligams familiars i afectius que aprofita la
mentalitat privilegiada i sàdica de Humbert, anul·lant la personalitat d’una
nina que amb una indefensió total i per la seva joventut es incapaç de
rebel·lar-se.
Les relacions
efectives amb altres infants, pareixen escasses, cosa que es dedueix del temps
que passa sola a casa quan la coneix
Humbert i l’intent d’implicar-lo en els seus jocs, “ . .que t’hi jugues que no
la tornes a encertar...” . Encara que fa menció a les amigues de tenda del
campament Q de l’any anterior, Grace Angel, Rose Carmine, Agnes Sheridan, i
altres, relatant jocs i diversions no molt propicies d’infants, tampoc pareix
que les mantingui en el temps, era un
infant.
La història sí parla
de les confidències que l’hi fa Mona, de la relació compartida que te amb un
mariner i de l’enveja que l’hi suscita la seva amiga Avis abraçant el seu pare,
constatant la necessitat d’efecte paternal, Lolita només volia ser una nena
normal.
La perversió
d’Humbert, la por que infringeix a la seva presa, i el desplaçament constant i
deliberat de la parella, fa que Lolita no arribi a tenir amistats, parla de les
partides de tenis, de Òpal, Linda, i d’alguns amics del centre d’art dramàtic, superficials tots,
ja que el seu raptor s’apressava a rompre els lligams afectius abans que foren
consistents perquè no tingues a on anar. Evitava en les parades dels viatges
que es relaciones mínimament amb adolescents de la seva edat. La vigilava i
l’espantava perquè guardes el seu secret, oferint-l’hi diners que després no
l’hi donava havent accedir als seus desitjos sexuals a canvi de una retrobada
amb la seva infantesa, amb les llamineries, (era una nena) regals, o amb la
promesa de una trucada a la mare.
La Srta. Comorant
de l’escola diu d’ella: “..control emocional excepcional, o no gens..”,
segurament notava un cert inestabilitat psíquica en la nena que al no ser
professional en psicologia i veient un pare aparentment preocupat pel seguiment
de la filla, no sabé interpretar.
Molt crítics, veuen
una Lolita corrupta i superficial (Lionel
Trilling), altres que la novel·la és una grandiosa història d’amor, o també
que és ella la que sedueix Humbert, però per favor, de que parlem?, suposant
que fos així, només tenia dotze anys.
Aquests raonaments
perfectament orquestrats, son el resultat previstos per un encantador de
serpents, amb raonaments quasi filosòfics i una seducció verbal, exquisida que
fan que el lector oblidi del monstre i els seus actes, passant part de culpa a
una nena malcriada, però immadura a la que roba la infantesa i la llibertat de
decidir. Humbert desitjava detenir el temps, retenint Lolita, que no creixes i
que continues nimfeta, però ella volia ser una nina normal amb una família normal.
La infermera Mary
Lore, segurament fou la persona que més va comprendre Lolita, no deixant
apropar-se el pervertit, entengué el secret de la presonera, fins que trobà
l’oportunitat d’escapar-se amb Claire Quilty, aferrant-se a ell com a taula de
salvació, però del que rebutja la relació que l’hi ofereix per buscar una nova
vida, en la que el narrador, amb una prolepsi
externa refereix molt de passada.
En la vida real, és mol complicat que una persona que viu de petita una violació, un rapte, amb la indefensió mes completa, destruïda físicament i psicològicament, s’ensurti i superi les pors i els malsons, però pareix que Nabokov, s’apiada d’ella i l’hi concedeix la redempció, l’hi dona la capacitat de l’oblit i quasi del perdó, sap el que és estimar i ser estimada per Dick Schiller, i la possibilitat tristament frustrada a darrera hora de formar una família.
Bibliografia:
NABOKOV, V.
(1987-1955) Lolita. Barcelona: Edicions 62.
AZAR, Nafisi. (2008)
Leer “Lolita” en Teheran. Barcelona: Aleph Editores.
es.wikipedia.org/wiki/Vladimir_Nabokov. [consulta:18 Gener 2012]
No hay comentarios:
Publicar un comentario