Arribats a aquest punt de la novel·la Humbert i Lolita decideixen fer una aturada del seu viatge, a través de la geografia nord americana, per instal·lar-se en aquesta localitat anomenada Beardley. Gràcies a l’ajut d’un conegut Gaston Godín, professor del departament de francès a l’escola de Breadley, aconsegueix una casa al 14 del carrer Thayer. Una residència que li recorda, a Humbert, la que tenia Charlotte a Ramsdale i de la que no està molt impressionat, però que mentre pogués tenir un lloc on tanca la Lolita ja li anava bé.
De seguida inscriu a la Lo a l’escola de nines de la ciutat, de la que no està gaire convençut després d’una reunió mantinguda amb la directora de la escola, la senyoreta Pratt , que l’informa del funcionament pedagògic de l’escola, un funcionament més empíric, funcional i que deixa els clàssics de banda. El que si li agrada és la localització d’aquesta, situada a l’altra banda del carrer, davant casa seva. Això li procuraria una visió del pati, que a hores d’esbarjo estaria ple de nimfetes de les que poder gaudir. Desgraciadament construïren una balla de taulons que tapà tot l’espectacle.
La preocupació més gran d’Humbert és que cap del veïnats descombregui la seva relació amb la Lo. També havia d’anar amb compte en la criada i cuinera que havia heretat alquilat la casa, la senyora Holigan, no volia que la Lo estàs a soles amb ella per por a una possible xerradeta que poses en perill la seva relació.
Gaston Godín ajuda amb l’adaptació d’Humbert a Breadley i li fa veure la seva fixació amb els nens del veïnat dels que tenia un àlbum en fotos. Humbert no sent cap predilecció per aquest personatge, el troba mediocre i una mica estúpit.
La relació d’Humbert i Lolita torna més tensa. Malgrat Humbert li segueix fent petits regals la Lo vol més diners i ella comença a demanar-los abans de tenir relacions sexuals. L’Humbert tot preocupat, de tan en tan, irromp a l’habitació de la Lo per llevar-li els estalvis, per por que els utilitzi per fugir. L’ansietat comença a fer el seu afecta damunt Humbert que té problemes per controlar la Dolores, ja que ella vol tenir contacte amb altres nois i noies de la seva edat però ell no si oposa sempre que hi sigui present, aquesta reacció de l’Humbert fa enfadar la Lo. Les amigues de la Lo no son del grat de l’Humbert algunes son possibles nimfetes però altres no. Intenta mantenir una conversa amb la Mona, amiga de la Lo, per investigar si la Lo té cap novii però ella sembla més interessada amb l’Humbert que de lo que la Lo faci o deixi de fer.
Un dia la directora Pratt fa cridar l’Humbert per fer-li sabre que la Lo té un problema de maduració sexual i en conseqüència problemes disciplinaris. Aquest anàlisis de la Lo molesta l’Humbert. La directora li recomana que la Lo s’ha de relacionar amb nois i que l’hauria de permetre participar a l’obra de teatre de l’escola. Després d’aquesta cita amb la Pratt, l’Humbert fa una visita a la sala d’estudis on la Lo està llegint juntament amb una altre noia, assegut devora la Lolita i darrera l’altre noia li paga 65 centaus per què el masturbi.
Humbert permet fer una festa a Lolita amb tots els seus amics, dels que no es cent gents impressionada, això fa sentir-se millor a Humbert que li segueix fent regals, com ara una raqueta, una bicicle i un llibre d’art per el que no mostra cap interès.
La Lolita comença a treballar a l’obra de l’escola que té com a títol Els caçadors encantats, la Dolores demana a l’Humbert si el nom de l’obra es el mateix del motel on ell la va violar per primer cop. Uns dies més tard el professor de piano de la Lo truca l’Humbert per fer-li sabre que la Lolita no ha anat a classe. Ella es defensa explicant que ha estat assajant l’obra i la seva amiga Mona corrobora la història, però l’Humbert creu que estan mentint. La Lo i l’Humbert discuteixen acaloradament, un veïnat truca la porta per sabre que està passant i la Lo aprofita per fugir. L’Humbert va darrera ella. Finalment la troba a una cabina de telèfon. Lolita li diu que vol partir d’aquell lloc, però que ella triarà el destí. L’Humbert està d’acord, dies després deixen Breadley.
Bibliografia
Vladimir Nabokov.(1955[1995]) Lolita . Barcelona: Proa
No hay comentarios:
Publicar un comentario